dijous, 1 de maig de 2008

Una mica d'història

La gralla, un instrument tradicional

A la península ibèrica podem trobar instruments similars amb el nom de "dulzaina" aragonesa, "dulzaina" castellana, gaita navarra, dolçaina valenciana i a Catalunya, gralla.

La gralla forma part del conjunt d'instruments anomenats oboès, és a dir instruments de vent, de fusta i de doble llengüeta.Aquesta descripció d'instrument ens la trobem en diferents països de la mediterrània en formes i noms diferents.A la península ibèrica el podem trobar amb el nom de "dulzaina" aragonesa, "dulzaina" castellana, gaita navarra, dolçaina valenciana i a Catalunya, gralla.La tipologia i la seva denominació actual data de principis del segle XIX, encara que existeixen ressenyes històriques del segle XVII que ja parlen d'aquest instrument.La formació tradicional acostuma a ser d'un o dos grallers i acompanyats a la secció rítmica per un tabal.

L'ús obligat de la gralla en la construcció dels castells, ha estat un fet determinant en la conservació d'aquest instrument fins als nostres dies.
En les comarques històricament castelleres, no només s'utilitzava la gralla per a l'execució de castells, sinó que també acompanyaven a d'altres manifestacions populars: processons, balls de gitanes, balls de bastons, matinades i els anomenats balls de gralles, formació musical amb repertori de balls vuitcentistes: polca, vals, pasdoble...

Encara que la gralla sigui un instrument històricament vinculat a la Catalunya Nova, a partir dels anys setanta i gràcies en part al creixement del món geganter, podem trobar aquest instrument estès pràcticament per tot Catalunya, fins i tot a la Catalunya Nord i Andorra.
El seu ús actual forma part de manifestacions culturals fora del seu àmbit tradicional, com és el fet que actualment la podem trobar compartint escenari tant en formacions instrumentals modernes com clàssiques, amb repertori modern, d'autor o tradicional.

La gralla és un instrument de vent de tipus oboè popular. Consisteix en un tub de forma cònica, d'uns 35 centímetres de llargada. La gralla és feta de fusta, reforçada generalment amb dues o més argolles.El so produït per una inxa o llengüeta de doble canya es transmet al tub sonor a través d'una peça metàl·lica anomenada tudell.

La gralla és un instrument tradicional de vent de llengüeta doble, que consisteix en un tub de 34 cm, de forma cònica i de fusta. Té sis forats a la part superior del tub i un forat a la part inferior. Aquests forats són els que fem servir per tapar i destapar amb els dits i poder crear melodies. També té dos forats laterals situats a la part final del cos, però aquests només són a efectes d'afinació.
Cal saber que existeixen dos tipus de gralla: la seca i la dolça o de claus.
La gralla seca és la més antiga de les dues. Afinada en Do, la seva tessitura abraça del Sol 3 al Do 5. La gralla dolça o de claus és una evolució moderna de la gralla seca. Com el seu nom indica, el seu so és molt més dolç.

Disposa de més forats a la part baixa que són tapats per claus metàl.liques (dos o més) i que permeten augmentar la tessitura de l'instrument.
La fusta que s'utilitza normalment per a la construcció de la gralla és la de ginjoler, boix o granadillo. Encara que també es poden trobar gralles d'altres fustes.
Evidentment però, depenent de la qualitat de la fusta, la gralla tindrà un so o un altre.

la gralla - el tudell

El tudell és la peça metàl·lica, normalment de llautó o d'argent, que uneix la canya al cos de la gralla.

la gralla - l'inxa o canya

La canya o també anomenada inxa, està construïda de dues pales independents lligades a la part inferior i que se situa al tudell.
La vibració d'aquestes pales mitjançant la pressió d'aire fa que es produeixi el so.
El tipus tradicional de canya és la de pala, encara que també s'han utilitzat canyes de tenora. Actualment hi ha molts grallers que utilitzen el tipus de canya de dolçaina castellana.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

wLeee(:

paasoo mOl rapiid.. yaa vec q aixoo esta bastaant avandOnaat '¬¬
eLisa,, mas d donaaa LEs sabatetes o cM es digui=P

un petoo geen
anna solsonaa!

Anònim ha dit...

aqi no se me publiqee reecooi

II GEGANTERA A TORREGROSSA